23 jun. 2013

Ressenya #4 [català] Pandemonium

Hola, viatgers!
Avui us porto la ressenya de Pandemonium, en català. Estic contenta perquè ja tenim 15 seguidors i més de 250 visites! Això és tot un rècord. ^^. Però, a la feina! Aquestes entrades estarán programades, ja que tinc mooolta feina llegint llibres (en la ressenya anterior, us els vaig nombrar tots!). I res més, endavant amb Pandemonium, de Lauren Oliver!

Títol: Pandemònium

Autora: Lauren Oliver

Editorial: Cruïlla Juvenil

Edició: Barcelona, 2012

Pàgines: 351

Preu: 15, 95 €





La Lena ha fugit d’un món on creuen que l’amor és una malaltia i on es fa tot el possible per erradicar-lo. Lena ha creuat la tanca i ha accedit a un món salvatge on hi habiten els invàlids, la gent de la resistencia. Per creuar la tanca, però, ha perdut l’Àlex.
A terra salvatge, la vida no és fácil i la Lena tindrà més d’una dificultat per adaptar-se. Però la resistència encomanarà a la Lena una missió perillosa… 

Pandemònium és un llibre fascinant. Meravellós.
Per començar, però, m’agradaria advertir que primer us heu de llegir la primer part, Delirium. Jo vaig cometre l’error de no fer-ho i tinc la sensació que he gaudit menys del que podria haver fet.
Lauren Oliver és una escriptora jove i crec que no és ninguna exageració si dic que és una de les escriptores amb més potencial que he vist.
Pandemònium ens introdueix en un món molt diferent al que estem acostumats. Tot comença quan la Lena està recordant què li ha passat. La història està dividida en dues parts: abans i ara. En els capítols titulats ara, Lena ens explica una història que, primerament, creus que està fora de lloc. M’explicaré millor: estàs llegint una història sobre la Lena en territori salvatge i de cop i volta tornes a veure la Lena dins de la seva antiga ciutat. “Què pinta això aquí?” es pregunta el lector. Un consell: tingues paciència! Hi ha un moment en que les dues històries s’uneixen i comences a lligar caps. Llavors te n’adonés de l’estil i el potencial necessari per a poder portar dues històries paral·leles tan diferents i, després, de cop i volta... unir-les com si res, d’una manera natural.
És una narració fluïda que dona detalls, però no té un vocabulari especialment complicat i m’agrada que l’escriptora s’hagi molestat a descriure els personatges perquè tots els lectors ens fem una idea de l’aspecte físic de cada un. És d’agrair, això.
En aquest llibre, també, trobem un triangle amorós. “Un triangle amorós? Buf, jo passo de l’amor empallegós”. Ep! No tan ràpid, lector! Això és diferent. Normalment, en els triangles amorosos, sempre els dos nois entre els quals ha de triar una noia són atractius, intel·ligents i fan un munt de mèrits per atraure l’atenció de la protagonista. Aplicat en la saga de Delirium, amics, no podeu anar més errats.
Primera diferència: en els amors convencionals , els dos nois estan vius. No vull dir que l’Àlex sigui un zombie, sinó que durant tot el llibre creus que està mort. La pròpia Lena asumeix que l’amor de la seva vida ha mort en creuar la tanca . I això és que el després l’ajuda a desfer-se de prejudicis i tornar-se a enamorar del Julian, el fill modèlic que es passa a la resistència. I quan menys t’ho esperes i penses: “Que bé! L’Àlex és mort, però la Lena ha tornat a trobar l’amor i el Julian i ella seràn molt feliços” et cau un gerro d’aigua freda al cap... un? Jo diria que més. Quan llegeixes aquell nom, aquella frase, tens ganes d’estripar les páginas i cridar: “Tot és mentida! I jo m’ho he cregut? Com he pogut!”.
Si continués us explicaria massa coses i seria aixafar la guitarra i no té gens de gràcia. No és per res, però us recomano tenir segurança mèdica abans de començar Pandemònium.

Altra cosa que m’ha agradat ha estat la maduració de la Lena i com l’hem pogut seguir a través del llibre. Quan els pensaments van evolucionant i tu llegeixes, tens la sensació que el protagonista i tu us coneixeu des de fa temps i que estàs creixent amb ell. Cada pas que dona, tu el donés i creus que tu haguessis fet el mateix. Et sents identificada amb aquella persona i fins i tot arribes a sentir les olors que descriu el llibre!

I l’últim detall: senyora portada. És que m’emociono sols veure-la!
Veien a una noia només amb mitja cara. L’altra mitja està a les solapes i quan les obres... tota la cara. És molt bonica. La noia té unes faccions endurides (bé, ho reconec, retoc professional a tones) i està envolta de flors vermelles (què són, sinó?). El vermell ens posa alerta i ens diu que aquest llibre està carregat d’emocions fortes. 
També vull destacar que la triología Delirium té unes portades precioses, totes amb la mateixa model i la mateixa estètica. Cara de noia amb solapes, mateixa noia i el fons, si fa o no fa, el mateix, encara que hi ha una gran diferència que us heu de fixar si o si: cada color adverteix de com serà ell llibre i quin tipus de Lena ens trobarem... Delirium, fons blau, un Lena conforme amb la  societat i obedient. Pandemònium, fons vermell, un Lena forta i madurada. I Rèquiem, una portada taronja, un Lena insegura. Punt positiu per als dissenyadors i per a la editorial.

El millor: tot.
El pitjor: el final és per morir d’angustia i d’emoció allà mateix (això compta com a dolent?)

LA MEVA PUNTUACIÓ



PANDEMÒNIUM és la segona part de la perfectíssima sèrie Delirium. Té tots els ingredients necessaris per fer-te passar una tarda inoblidable. I té una portada... si no el tens, ets lector mort.

 Us el llegireu? Us ha agradat la reseña? Esteu d'acord amb mi? L'heu llegit? Tot això en els comentaris! 

Moltes lletres i bona lectura...



3 comentarios:

  1. M'he llegit aquest llibre i és una passada! I ho has ressenyat perfecte^^ Ho recomano molt:) I m'ha agradat molt la teva opinió sobre la portada jajajaja És ben cert, és bonica però segur que hi ha molt retoc:) Resumint, és perfecte*-*

    PD: Escric històries en català, per si voleu mirarles o alguna cosa os deixo el link http://unsomnidelletres.blogspot.com.es/

    Molts petons i molta sort, perque talent no et falta^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies pels elogis!! ^^

      Home, tota portada es retocada, és cert que aquesta portada és molt PHOTOSHOP a tones xD

      Ara em paso!

      Gracies!!!!

      Eliminar
  2. M'he llegit aquest llibre i és una passada! I ho has ressenyat perfecte^^ Ho recomano molt:) I m'ha agradat molt la teva opinió sobre la portada jajajaja És ben cert, és bonica però segur que hi ha molt retoc:) Resumint, és perfecte*-*

    PD: Escric històries en català, per si voleu mirarles o alguna cosa os deixo el link http://unsomnidelletres.blogspot.com.es/

    Molts petons i molta sort, perque talent no et falta^^

    ResponderEliminar

¡Gracias por comentar, viajero! Respeto, opinión y buenas palabras son la clave. ¡A teclear se ha dicho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
entradas
comentarios
días online