29 jul. 2013

Reseña #11 [català] El cor de la Hannah

Hola, viatgers.

Feia temps que no penjava una ressenya en català i, per fi, ho he fet, així que no us queixeu ;)

El cor de la Hannah, de Rocío Carmona. A aquestes alçades, crec que molts lectors ja saben de quin llibre es tracta, però no va malament cap ressenya de tant en quan. Només dir que no hauria estat possible sense Salud, que em va enviar el llibre en català, i sense Alicia, que va fer un sorteig al seu blog i gràcies al qual he pogut rebre a casa el mateix exemplar però en castellà. Només recordar que tinc aquest llibre en l'intercambi, si us interessa ^^  


TítolEl cor de la Hannah
Autora: Rocío Carmona
Col·lecció: Lluna Roja
EditorialLa Galera
Edició: Barcelona 2012
Pàgines: 452
Preu: 17, 95 €








Hannah és una jove amish de Pennsilvània. Viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix normes i codis del segle XVII. El mateix dia en què compleix 16 anys, es produeix un esdeveniment únic en la història del poble: per primera vegada, en dècades, permeten l'entrada d'un foraster, Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella s'assabenta, prohibeix, però, que se segueixin veient i expulsen en Daniel del poble. La Hannah decideix fugir a Nova York per buscar-lo... i enfrontar-se a un nou món, en el qual viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai oblidarà.



Vaig començar el llibre amb moltes ganes, però no amb expectatives, perquè no havia llegit cap ressenya d’ell anteriorment (i si ho havia fet, no m’havien cridat gaire l’atenció).

En el primer que em vaig fixar va ser en la sinopsi i em va interessar. La cultura amish és realment atraient, no és un tema del qual s’escrigui cada dia. Així doncs, la barreja que volia fer l’autora d’una cosa típica (l’amor adolescent) i la cosa atípica (la comunitat amish) era suggerent.

Quan vaig veure el nom de Rocío Carmona ocupant l’espai d’autora, no en vaig tenir dubte. De Rocío ja havia llegit un altre llibre feia temps, La gramàtica de l’amor, i, certament, em va encantar el seu estil, la trama i tots els personatges. «Ni que El cor de la Hannah fos la meitat de millor, segur que m’agradarà» ―vaig pensar.


El que més m’ha plagut del llibre són les descripcions que es fan i el vocabulari utilitzat.

Carmona aconsegueix que estiguis allà amb la Hannah, sentint cada olor, cada soroll, cada sentiment que sent ella, la protagonista. Tens la sensació de què el que es descriu és real i tu ho vius.

D’altra banda, l’escriptora té un estil molt directe i no va amb embuts. Si una cosa l’ha de dir, la diu i ja està. És d’agrair, perquè he de reconèixer que els autors que, per dir una cosa d’una línea, s’estan tota una pàgina, em cansen i m’avorreixen mortalment.  

Segueix amb la teva vida senzilla, Hannah, no miris enrrere. 

Els personatges, sense cap dubte, són, però, el plat fort de tot plegat. Ben descrits, ben perfilats, accions conseqüents… tot el que m’agrada junt.

Hannah. Una noia molt senzilla i natural; tanmateix, una mica infantil per tenir 16 anys. Tot i així, al llarg de les pàgines, el lector notarà una petita evolució que cada cop es farà més i més gran. La Hannah del final ja no és la mateixa que la del principi. Ha madurat gràcies a tot el que li ha anat passant i aquesta evolució agrada de poder-la seguir. Esdevé un personatge entranyable.
En canvi, una cosa que no m’ha complagut d’ella ha estat que les descripcions que fan del seu físic són perfectes. És a dir, tothom té defectes, però la Hannah és presentada com una espècie d’àngel terrenal, amb aquells ulls i aquells cabells... No crec, la veritat, que existeixi una persona tan perfectament bella.

Daniel. Un noi una mica inestable. Bon xicot, però no li acabes d’agafar l’estima del tot, perquè hi ha algunes accions que no arribes a comprendre (ep!, jo no he dit que no siguin conseqüents, jo he dit que és una mica covard). Per a mi, hi ha dos Daniels: el Daniel Hannah i el Daniel post Hannah. El Daniel Hannah és un noi molt més llançat, atrevit i divertit que l’altre. Tot i així, és digne de dir-se personatge principal.

Com podeu veure, aquests són els personatges cabdals. N’hi ha de molts altres, però no em puc entretenir anomenant-los a tots, perquè... no voldreu perdre cent anys de la vostra vida, oi?

L’única cosa que he d’afegir és que no m’ha acabat de convèncer aquest amor, tan sobtat, que brolla entre la Hannah i el Daniel. A veure, raonem una mica: la Hannah és una noia inexperta, fràgil, immadura... com pot tenir aquest amor a primera vista? La relació entre en Daniel i la Hannah és molt sobtada i molt ràpida, un xic forçada, fins i tot.   

No podem estar segus que el sol tornarà a sortir només pel fet que hagi sortit els dies anteriors. 
Personalment, estic convençuda de què l’amor a primera vista no existeix. Em considero romàntica i somniadora, però crec que no existeix. El que sí hi ha és l’atracció, però l’amor? L’amor arriba quan coneixes una persona i no et sents atreta per ella només per la primera impressió, sinó que comparteixes moltes altres coses.

El final és una mica desconcertant. Al meu entendre, faria falta un epíleg que t’aclarís algunes coses, perquè és massa obert (per al meu gust, és clar).

L’últim que us comentaré sobre aquest llibre (a hores d’ara, crec que ja endevineu què em disposo a dir) és el disseny. Veiem una noia partida en dos rere un fons verd. És una coberta realment bella, però... he de dir que ja cansa una mica aquest recurs de noies amb ulls molt grans i bonics que et miren (veure The host, veure Delirium, veure Traición...). Tot i així, aquests colors clars, purs i verds són perfectes per l’essència del llibre.

Encara sobre el disseny, un detall que m’ha agradat és que, al principi de cada capítol, hi ha una cita amish. M’ha encantat i crec que totes tenen molta raó sobre el que diuen.

El millor del llibre: els personatges i la història.
El pitjor del llibre: l’amor tan sobtat.

LA MEVA PUNTUACIÓ




En resum, El cor de la Hannah és un llibre que t’atraparà amb les paraules i les descripcions tan acurades que fa. Rocío Carmona ha tingut un encert triant el tema i no podràs parar de llegir.  



Rocío Carmona va néixer a Barcelona, l'any 1974. 

LLicenciada en Periodisme per l'Universitat Autònoma de Barcelona, també va estudiar Humanitats. 
Es cantant de la banda Nikosia i té dos llibres publicats: La gramàtica de l'amor (LaGalera) i el Cor de la Hannah (LaGalera). Actualment, és directora editorial d'Urano i Tendencias
Viu amb la seva filla Emma (a la qual li ha dedicat El cor de la Hannah) i el seu marit a Barcelona.  

Si voleu visitar la seva web, aquí la teniu: http://rociocarmona.com/index.php/es/
Si voleu visitar el seu blog: http://rociocarmona.com/index.php/es/blog




Doncs fins aquí la ressenya ^.^ 
Espero que us hagi agradat i que em comenteu, com sempre, la vostra opinió sobre el llibre... l'heu llegit? Teniu intenció de fer-ho? Us ha agradat la ressenya? Als comentaris hi falta gent! ;) 


Moltes lletres i bona lectura :) 



6 comentarios:

  1. Hola! ahora mismo estoy leyendo este libro y me está gustando bastante...es una pena que no entienda catalán, ya que me hubiera gustado leer tu reseña :)
    Bueno, al menos sé que le has dado un 3/5 jaj
    Un beso^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es una gran libro...
      Bueno, te lo resumo un poco.
      La reseña dice que me ha gustado mucho el libro, lo único que no me gusta es que el amor es un poco irreal y precipitado.
      Jajaja, le iba a poner un 3.5, pero al final no ñ-ñ
      Besos viajeros

      Eliminar
  2. No sabia que estava també el llibre en català, Me'l apunto per a properes lectures.
    Petons!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Està en tots dos idiomes ^^ (per sort)
      T'agradarà, segur ;)
      Molts petons viatgers!

      Eliminar
  3. El libro me gustó mucho. Lo que no me gustó fue el final.

    Un beso^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El final fue demasiado abierto :(

      Besos ^^

      Eliminar

¡Gracias por comentar, viajero! Respeto, opinión y buenas palabras son la clave. ¡A teclear se ha dicho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
entradas
comentarios
días online