9 jul. 2013

Ressenya #9 [català] Els dies que ens separen

Hola, viatgers!

Estic que dono bots d'alegria, perquè... ja hem superat les 1000 visites! *-*
Només puc dir gràcies. Espero que anem creixent poc a poc ;)

Avui us porto una ressenya molt especial d'un llibre que m'ha cautivat i que s'ha convertit en un dels meus preferits amb diferència. Amb tots els viatgers, la ressenya de la Laia Soler i Els dies que ens separen!






TítolEls dies que ens separen
Autora: Laia Soler
Editorial: Plataforma Neo
Edició: Barcelona, 2013  
Pàgines: 406








L'Abril està obsessionada amb els seus somnis. Des que es va trobar amb aquell desconegut a la biblioteca, ell se li apareix cada vegada que es queda dormida. En el seu món oníric, el noi és el Víctor, un burgès de la Barcelona de 1914, i ella... Ella ni tan sols és ella mateixa, sinó la Marina, una obrera que viu al mateix edifici que el Víctor. Mentre la història dels dos joves del passat avança nit rere nit, l'Abril lluita per mantenir-se al marge de les emocions de la Marina i intenta descobrir què signifiquen aquells somnis.



Tothom posava 4/5 i 5/5 a les ressenyes d’aquest llibre. No és que no pensés que estava bé, sinó que tenia por del fet  que l’autora fos una bloggera (Selene, del blog Alas de Papel) i de que la recomanació unànime que havia rebut, per part de tothom, m’influís a l’hora de llegir-lo.  
En qualsevol cas, m’ha encantat per uns altres motius, que tractaré d’explicar-vos.
La narració es divideix en dues parts: l’història actual de l’Abril i el Leo, i la història del Víctor i la Marina.
La que més m’ha agradat ha estat la del Víctor i la Marina, però ambdues estan escrites d’una manera sublim, sense masses detalls, però amb detalls, amb els detalls necessaris. L’autora sap descriure els sentiments de cada moment a la perfecció i això fa que no et puguis desenganxar de les seves pàgines.  

-No m'hauries d'haver deixat marxar.[...]-Mai et vaig tornar el teu didal.

Els capítols de la Marina estan explicats en primera persona i els de l’Abril, en tercera. En el sentit narratiu, els capítols de l’Abril m’han agradat més, perquè et fan posar a la pell de diversos personatgesi no només d’un.  
La riquesa del vocabulari és un altre element a destacar.

Perfilaré els personatges:

Marina: una noia honesta, sincera, que es desviu per la seva família i farà el que sigui per ajudar-la. Des de bon començament, sap quin és el lloc que li pertoca ocupar en el món i en la societat. Un personatge pur, molt ben definit, encara que costi d’imaginar una noia tan abnegada com ella.   

Víctor: un noi una mica malcriat, amb aires de supèrbia. Primer, et sembla una mica desagradable, però, després, et dones compte de que és un gran noi i, poc a poc, te’n enamores. El meu personatge preferit amb diferència, un noi amb el qual m’encantaria viure.

Leo: un noi molt enigmàtic, amb una boirina de misteri amb la qual no deixaràs de voler saber més sobre ell. En aquest aspecte, m’hagués agradat conèixer -lo una mica més.   

Abril: una noia amb la qual t’identifiques fàcilment. Una mica estressada per tota la seva família. Ha de ser la mare quan en realitat és la filla gran. Un personatge ben aconseguit.   

M’ha impressionat que una autora sense experiència en novel·les històriques s’hagi pogut documentar d’aquesta manera. T’imagines cada ínfim detall de la Barcelona del 1914!
M’ha agradat especialment que l’amor que hi ha entre el Víctor i la Marina no sigui un amor a primera vista, sinó que el sentiment d’ambdós vagi creixent fins que es fa evident que s’estimen sense remei. Aquesta evolució s’agraeix molt, perquè pots anar seguint l’evolució de cada sentiment amb profunditat.

Ningú té elecció. Tots hem de jugar al bàndol que ens ha tocat nèixer. 

Laia Soler és una autora que val la pena llegir: crea una expectació a cada capítol i sempre necessites més.
El final del llibre és sorprenent. Tens ganes de llançar-ho per la finestra, d’agafar una rebequeria com una nena petita, de córrer de desesperació i frustració, i...  d’assassinar l’autora amb un pal punxegut.
En total, t’ho esperaves tot (fins i tot alienígenes!) menys allò. Per què el món és tan cruel? Per favor! Torno a dir-ho: m’ho esperava tot menys això. Ha estat massa per al cor d’una pobra lectora enamorada platònicament del protagonista. No! Em nego! No m’ho crec! Ha de ser una broma! Llanço el llibre per la finestra i em tanco a la meva habitació a plorar.  

Sé que algún dia tornarem a estar junts. Al cel, a l'infern, a la terra o a les profunditats de l'oceà. El lloc és el que menys importa. 

La màgia d’aquesta història que juga amb el temps t’embolcalla. No podràs aturar-te. Mai. Laia Soler és una autora fantàstica. Un idil·li impossible, amb el qual podràs viatjar sense límits. Voldràs més i més...
Els dies que ens separen és el debut d’una autora fantàstica. Crea una història que voldries que durés infinitament. 
  
Per últim, cal dir que tant el disseny de la coberta com l’interior són preciosos. A la coberta, veiem un noia adormida, en un prat verd, un paisatge tranquil·litzador que et dona ànims per continuar llegint la sinopsis. Tot plegat, és un disseny molt acurat i ben triat. 

El millor:  els protagonistes.

El pitjor: encara tinc el cor en bocins, Laia, encara ploro, encara moro... ets cruel! Com m’ho has fet això? Ets una persona dolenta que només jugues amb els sentiments dels pobres lectors que t’estimen (eh!, no em mal interpretis, que escrius perfectament). 

LA MEVA PUNTUACIÓ



Els dies que ens separen és un llibre molt complet, amb una història que t’atraparà des del primer instant. Laia Soler és una autora amb la qual pots gaudir fins a l’última paraula d’aquesta encisadora narració d’amor a través del temps.
  

Us heu llegit el llibre? Ho fareu? Us ha agradat la ressenya? Esteu d'acord amb mi? Tot això ens el comentaris. 

Moltes lletres i bona lectura!


8 comentarios:

  1. Aunque esté en catalán tengo que decir que me llama mucho la atención.

    Un beso^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. También está en castellano. Te lo recomiendo muchísimo, la verdad, es genial :)

      Besos ^^

      Eliminar
  2. Tinc unes gañes inmenses a aquest llibre! He lleguit moltissimes critiques bonísimas d'aquest llibre y no puc esperar per llegirlo *_*
    La portada catalana es tan maca!
    Un petó!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Alà! Parles català i jo sense saber-ho! x)

      Te'l recomano de debó, t'agradarà seguríssim.
      La portada catalana, crec, que és millor que la espanyola.
      Molts petons viatgers!

      Eliminar
  3. Uuuuffff esto se lo dejo a las cataanas y catalanes jajaja Muchos MuakiSs.. xD

    ResponderEliminar
  4. Hola! Tengo ganas de leer este libro...pero en castellano, claro jaja
    Soy nueva por aquí, pero ya te sigo y te dejo mi blog por si te apetece pasarte http://iinmyworldandyourinyours.blogspot.com.es/
    Por cierto, me podrías decir el nombre de la letra con la que pones Sinopsis? Es que me ha encantado *-*

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es muy buen libro, a mí me ha encantado.
      Gracias por seguirme, me paso por tu blog ahora mismo.
      La letra se llama KM Eyes Wide Open, o algo por el estilo. Venía en un pack de letras que me descargué hace algún tiempo ;3

      Eliminar

¡Gracias por comentar, viajero! Respeto, opinión y buenas palabras son la clave. ¡A teclear se ha dicho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
entradas
comentarios
días online