23 nov. 2013

Ressenya #21 [català] Orgull i prejudici

¡Hola, viatgers!

Us porto una ressenya en català. Les trobaveu a faltar, oi? Jo crec que sí ;) De totes maneres, moltes gràcies a l'editorial Bambú per la colaboració... Les cites són en castellà, ho sento de debó. No hi ha en tot Google un cita en català... xD 




Títol: Orgull i prejudici

Autora: Jane Austen

Editorial: Bambú

Il·lustracions:  Jordi Vila i Declòs

Pàgines: 365

La gran casa de Netherfield Park té un nou llogater: el senyor Bingley, un jove atractiu, ric i... solter. La senyora Bennet nestà encantada, ja que el seu desig més fervent és trobar un bon partit per a les seves cinc filles solteres. Però a l'Elisabeth Bennet, la més rebel de les germanes, qui de debò li interessa és el senyor Darcy, un jove arrogant i misteriós. 




CONTÉ SPOILERS


Els clássics són clássics. I punt. ¿Per què és un clàssic? No ho sé. ¡Oh! Sí que ho sé… perquè mana quelcom, una magia especial que ningú més podria fer.

Jane Austen, cada cop que la llegim ens cautiva, encara més que la vegada anterior. Misteris de la vida, suposo.   Jo, personalment, no sabria explicar perquè cada cop que tanco el llibre d’Orgull i prejuidici necessito dooos dies per païr-lo i per quedar-me, altre cop, meravellada amb tot el seu conjunt.

Vaya, querida, si tu hija padece una enfermedad grave, si se muere, representaría un gran consuelo saber que todo fue para perseguir al señor Bingley y obedeciendo tus órdenes. 

Amb tot això, compreneu que fer una reseña d’una obra d’art és gairebé impossible. Però, ves quin remei, ho intentaré.


Què puc explicar sobre un llibre que coneix el 99% de la població? Tot i així, donaré la meva opinió, perquè necessito fer-ho, és pura necessitat.


Elisabeth Bennet és la segona filla d’una familia de camp, rural i poc abituallada a les coses refindaes, pero dir-ho d’alguna manera. Quan el senyor Bingley lloga la casa del costat, la senyora Bennet intenta que una de les seves cinc filles el sedueixi… i, tot i així, quan la gran sembla que s’ha enamorat del jove ric, Elisabeth es fixa en l’amic de Bingley: misteriós, taciturn, antisocial i molt ric, qui és el senyor Darcy?

Quan la gent llegeix Orgull i prejudici, quasi sempre acaba exclamant coses del tipus: “No hi passa mai res!” o “Quin avorriment, sempre és tot igual.”. ERROR. No. Encara que pugui semblar un argument monóton i que sigui explicat com una lletanía infinita, hi passen moltes coses. No sé com explicar-ho, Lizzie canvuia tant durant tota la novela, amb les seves reflexions, amb el seu orgull, amb els seus perjudicis... Aquest amor entre ella i el senyor Darcy la fa créixer com a persona, deixant enrere molts defectes que tot tenim i que no ens adonem compte J   

Permítame usted que le manifieste cuan ardientemente la admiro y la amo. 

En el que fa als personatges, són simplement perfectes. Tot està explicat desde el punt de vista d'un narrador omniscent en passat, sentit el canvis dintre seu com si fossin els nostres propis.

Elisabeth Bennet. Orgullosa, altiva, decidida, sornaguera… és el pol oposat de Jane, la seva germana gran. M’he sentit molt identificada amb aquesta noia de caràcter rebel, inquiet i punyenc, amb un sarcasme que jo utilitzo molt en la vida real. Els seus perjudicis i el seu orgull, en un primer instant, dificulten la relació amb el senyor Darcy. I, encara això, a través dels seus errors, Elisabeth aprèn una lliçó molt important de la  vida: agafa les oportunitats que  tens que agafar, no hi hauràn segones mai. Un personatge complet, ben perfilat, amb el qual tothom (o quasi tothom) es pot identificar fàcilment.

Senyor Darcy. Un amor de persona. Misteriós, primer em queia horriblement, però… a mesura que avança l’història, es van descobrint els secrets del seu passat, cosa que m’ha apropat a ell. Cada reacció seva tenia un sentit i amb el seu caràcter fred i molt recte, cada petit gest càlid cap a Eisabeth et va derretint el cor. M’enamora de debò.  

Ans el contari amb aquest parell, també trobem el romaç perfecte i tendre amb Jane (la Bennet gran) i el senyor Bingley. La veritat és que aquests dos donen un to esperançador i tan bonic al llibre en general… ingènus, romàntics… els estimo de debó i els desitjo que siguin tan feliços! Aish, m’han entendrit el cor.

Les altres germanes Bennet representen un perfil de dones en aquella època: la Mary és una noia intel·lectual que m’ha caigut molt bé i que no entenc com tothom la menysprea i la deixa de costat, ja que en part m’he sentit indentificada per la seva afició a la lectura i a tota la cultura en general. Crec que Austen, amb aquest personatge, ens volia reflectir que els modals, si no eres una dona de diners, poc servien i els estudis, si no els podies lluÏr amb joies al voltant del coll, eren paraules buides. Pobre Mary. L’estimo amb tot el meu cor.

Me pregunto quién será el primero en descubrir la eficacia de la poesía para acabar con el amor. 

I amb tot el meu cor també odio tant a Kitty i a Lydia… són tan banals, tan superficials i tan alienades, amb tant poc al cervell, amb aire al crani… no les suporto ni en pintura. Al final, però, Lydia es casa amb el general Wickman. Ella creu que ho ha aconseguit per les seves dots “seductores”, però és tan cega que no s’adona que tot ha estat un parany dels seus familiars per a que no deshorés el nom Bennet.

De personatges, m’ha agradat especialment el senyor Bennet. És el millor pare per a una filla. M’encanta el seu humor i el seu desig de fer feliç a les filles. I la seva preferència cap a Eisabeth, és clar.

[...] Tu madre te repudiará si no te casas con el señor Collins, y yo lo haré si te casas. 

No diré que és una lectura àgil: no ho és, lectors. No és un llibre que et puguis ventilar en dos dies. Si vols treure tot el seus suc, si vols exprimir-lo, requereix dedicació i molta atenció a l’hora de llegir.

Jane Austen, per una altra banda, és una autora amb la que sempre em quedo sense paraules per definir: la valentia d’escriure aquesta crítica aguda als matrimonis concertats, la perspicacia i el talent reunits en una sola ploma literaria. Aplaudiré les excel·lències tota la vida d’una dona tan decidida i tan entregada a la vida com Jane Austen, que sempre serà el meu ídol.

Per últim, m’agradaria dedicar un breu pàrraf a cantar les mil i una meravelles d’aquesta edició quasi de luxe: portada minimalista i sencillament perfecta, encuadernació fabulosa i una petita sorpresa al final: un dossier sobre la vida literaria de Jane Austen a tot color, amb fotografies i amb explicacions entenedores. Llegir així val la pena i és un goig. Un verdader goig saber que hi ha alguna editorial que es preocupa per a fer edicions tan curades.

En definitiva, Orgull i prejuidici és un clàssic meravellos, fantàstic i simplement… és un clàssic. Un cop més, Austen ens deixa el llistó tan alt que ens seria impossible de fer una verdadera ressenya que li fes justícia. Encara que perdurin els segles, tinc la certesa que les obres d’art no envelleixen. I aquí, crec que Orgull i prejudici no és la excepció que confirmi la regla.

El millor: tot, en especial l’edició.  
El pitjor: res. RES. RES, RES,RES ,RES ,RES. RES


LA MEVA PUNTUACIÓ



***Moltes gràcies a Bambú ***


Tinc el Photoshop espatllat i no puc fer cap marcador decent, ni en català ni en res T.T 
Espero que se'm curi aviat. 

¿El llegireu? ¿Us ha agradat la ressenya? Explique-me!

Moltes lletres i bona lectura!
Image and video hosting by TinyPic

6 comentarios:

  1. Sí, me ha gustado la reseña y tienes razón en todo. La he leído a pesar de estar en catalán y yo ser canaria, xDDD Pero lo he entendido y me ha encantado.
    Un besote ^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ¡Gracias! ¿La has entendido? ¡Genial! xD El catalán y el español no son tan diferentes ;)

      Besos!

      Eliminar
  2. wenas!! Yo la he entendido más o menos... jejeje Yo este clasico todavía no lo he leido, tengo que hacerme con él!! Un besote

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ¿No? ¡Qué crimen! ¡Tienes que leerlo! No te arrepentirás :)

      Eliminar
  3. Voy a aprender catalán leyendo tus reseñas :D En este caso ha sido fácil primero porque el catalán escrito se entiende (el hablado no con tanta facilidad :( ) y segundo porque adoro Orgullo y Prejuicio y lo habré leído mil veces, me sé los diálogos.

    ¡Nos leemos!

    ResponderEliminar
  4. Que conste que la he leído eh? aunque no me he enterado de mucho. Pero me gusta que de vez en cuando hagas esto. Riqueza lingüística, sí señor!!!

    Besos
    Cita

    ResponderEliminar

¡Gracias por comentar, viajero! Respeto, opinión y buenas palabras son la clave. ¡A teclear se ha dicho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
entradas
comentarios
días online