21 dic. 2013

Ressenya #23 [català] La princesa dels llops

Hola, viatgers!

Avui una ressenya que tenia pendent i es d'un llibre que ha estat bé, us el recomano si volem una mica d'aire fresc juvenil a la vostra prestatgeria. Llegiu la reseña i adentreu-vos en el món dels llops, en la Rússia més misteriosa que hagueu vist!


La princesa dels llops
Títol: La princesa dels llops
Autor: Cathryn Constable 
Editorial: La Galera
Pàgines: 312
Saga: Autoconclusiu


Durant un viatge de l'institut per Rússia, Sophie i dues companyes se separen del grup. En un paisatge desolat, les salva la misteriosa princesa Anna Volkonskaia, i les porta al seu palau d'hivern. Allí els explica històries antigues plenes de dimants perduts i tragèdies familiars. Però es fa de nit i els udols dels llops embolcallen el descobriment de Sophie: el palau és ple de somnis i d'alguna cosa més.








Aquest llibre (seré sincera) em va cridar, més que res, per la seva preciosa edició. No em digueu, per favor! Aquesta portada m’estava clamant a crits: llegeix-me! Llegeix-me! I ho vaig fer. No podía resistir-me a la crida insistent d’una preciosa coberta amb una sinopsis tan misteriosa. Humm… estava preparada per degustar La princesa dels llops. I amb ganes i esme, vaig començar pel primer plat, vull dir, capítol ;)

La princesa dels llops ens planteja l’història de la petita aventura de la Sophie, una noieta adolescent que li agradaria sortir de la letania que és la rutina en el seu internat de Londres, on resideix i estudia des que el seu pare va morir. I té una extranya obsessió amb Rússia, una misteriosa vena russa que no sap explicar.

Però un bon dia, quan una dona va a l’internat i escull a la Sophie i a les seves amigues per fer un viatge a Sant Petersburg, Sophie sent que per fi hi ha quelcom que li pot aportar emoció a la seva vida. Potser massa emoció i tot…

Realment, m’ha agradat bastant. No ha estat un llibre que m’hagi marcat ni res d’això, però ha estat bastant bé i està bé per pasar una estona.

La pluma de l’autora es àgil, lleugera i constant, i utilitza una narració en tercera persona, omniscent, que segueix cada passa de la Sophie.  Un dels punts a favor del llibre es, justament, com es pot llegar fàcilment en un parell de dies.

Els personatges són un punt de la novela en la qual m’he sentit bastant agust, però amb els qual no he arribat a conerctar del tot i, per dir-ho sincerament, crec que tenen massa estereotips. Crec que aixó passa perquè, bàsicament, va dirigit a un públic juvenil, però el punt positiu es que es decriu bastants elements de la vida de cada una de les protagonistes principals:

-          Sophie: la típica adoelscent que no destaca amb res i amb un deix de somniadora que no pot evitar. Estic convençuda que més d’una noia es podrá identificar fàcilment amb ella, ja que quasi totes les noies de tretze anys són com la Sophie: tímides, reservades, sominiadores i sense moltes coses encara clares.

-          Marianne: la segona amiga del grup. És la típica intel·ligent, que utilitza ulleres, negada amb la gimnàstica, lectora i que parla de coses que les altres no arriben mai a entendre i les etiqueten d’avorrides. Sincerament, la Marianne m’ha caigut molt bé perquè m’he sentit identificada, amb les ulleres i la vena intelectual que es pot endevinar sota de tot el seu aspecte, que sempla de “patosa”. De veritat que ja començo a estar farta de com tots els intel·ligents es reuneixen en el tòpic de gent inútil que només pot deixar anar coses que no interessen a ningú.

-          Delphine: una noia adinerada francesa que està acostumda a moure’s entre l’alta societat, amb el típic estereotic de francesa moderna i acostumada als luxes.
En general, crec que es un llibre que l’has de llegir si no tens moltes lectures. És una lectura àgil que, com a màxim, et pot durar tres dies.

Les aventures que passa la Sophie són una mica irreals, però tot i així, les he gaudit molt. M’agrada la combinació que ha fet l’autora de misteri familiar i… màgia? No exactament, però que els llops tan enigmàtics tinguessin un gran paper important ha estat una de les millors coses.
No us espereu una trama profunda ni quelcom que us vagi pensar. Us farà pasar una bona estona, però res més.

El final ha estat ben tancat per ser un llibre autoconclusiu, a alguns lectors els pot deixar amb ganes de més, però a mi, personalment, m’ha agradat molt. Sense deixar el dubte si era un autoconclusiu, m’ha deixat marge per imaginar-me que passaria en un futur no molt llunyà.

En general, doncs, ha estat un llibre que he pogut gaudir i que m’ha entretingut, però com que no anava molt convençuda amb el tema de les expectatives, no m’ha decepcionat. Ha estat una lectura àgil, juvenil i entretinguda. Res més.

El millor: l’agilitat i els llops.

El pitjor: no res en especial.

EN CONCLUSIÓ, LA PRINCESA DELS LLOPS és una lectura ràpida, entretinguda i ideal per a una tarda en la que us agradés llegir un llibre sense molts mal de caps. L’autora crea una boirna de misteri que t’atreu des del primer instant.   




LA MEVA PUNTUACIÓ

3,75/5



*gràcies a La Galera*


Què em dieu? El llegireu? L'heu llegit? Comenteu! 



Image and video hosting by TinyPic


3 comentarios:

  1. Hola! lo tengo pendiente, por eso quería leer tu opinión, porque tampoco sé que esperarme porque casi no he visto reseñas, pero no entiendo catalán jaja
    A pesar de eso, con la puntuación y algunas líneas que sí he entendido creo que tengo una idea de lo que te ha parecido el libro :)
    Un beso

    ResponderEliminar
  2. M'encantaria llegir-la però haurà d'esperar, a més que em comenten que és una mica infantil, em crida però no per llegir-lo ara... però no ho descarto pel futur.

    Petons!

    ResponderEliminar

¡Gracias por comentar, viajero! Respeto, opinión y buenas palabras son la clave. ¡A teclear se ha dicho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
entradas
comentarios
días online